NO ÉS UN FINS AVIAT, ÉS UN ADÉU !!

Aquesta és la última entrada que faig al meu blog d'història!! Com tot té un principi, també té un final, així que aquesta és la última activitat que realitzo en el blog d'història de segon de batxillerat.

En primer lloc he de valorar en quin punt, segons cregui, es va acabar la transició espanyola, o si encara estem en aquest període, com comenten diferents opinions.

Segons diversos historiadors hi ha diferents dades en les quals es considera la fi de la transició. 

Al 1978 quan es va instaurar la constitució, per altres al 1982 quan el PSOE va obtenir la majoria absoluta en les votacions, i per altres al 1985 quan Espanya va ser reconeguda com a democràcia per Europa i finalment va ser afegida en la seva unió.

Segons els coneixements que he aprés sobre la transició, el període en que Espanya va entrar després de posar fi al règim franquista, crec que es pot dir que la transició va arribar al seu l'any 1982.

En les eleccions de l'octubre del 1982 el PSOE va obtenir la majoria absoluta després d'una campanya per a canviar el país. 

Cartell electroal del PSOE, 1982

Així doncs, després d'obtenir aquesta històrica majoria absoluta, un partit d'esquerres governava en solitari, per primera vegada, en un règim monàrquic. 

Segons la meva opinió la fi de la transició espanyola arriba quan es comença aquesta alternança de poders entre els dos grans partits espanyols. Això crec que representa que l'opció política passa a ser plural, i per tant el vot ja és totalment lliure.

El següent aspecte que hem de tractar en aquesta última entrada, és com veiem la situació d'Espanya actualment després d'haver estudiat la història d'Espanya.

En referència a la situació política ens trobem en un "punt mort". Com vaig comparar la situació política espanyola envers la situació política en plena Restauració en una de les primeres entrades, segueixo creient que ens trobem estancats políticament. 

Després de diversos mesos en que els diferents partits polítics han intentat pactar, cosa que crec que no saben ni que vol dir, finalment han acabat convocant noves eleccions. 

Després d'haver realitzat la nostra feina com a ciutadans que és votar, els polítics han estat incapaços de posar-se d'acord i formar coalició política per a aixecar amunt el nostre país. A mi personalment, hem dona la sensació de que els vots del ciutadans se'n van a la paperera, si deprès de realitzar-les els polítics no saben realitzar un acord per al país.

                                                       

Els dos partits principals que dominaven fa uns anys sense oposició s'han vist immobilitzats per aquests, gràcies al recolzament que una part de la ciutadania els hi ha ofert.

Espanya ha evolucionat socialment. El que vull dir amb això és que els ciutadans han estat capaços de tenir paciència a la incompetència dels polítics per a formar govern. Si faig una visió enrere, el poble hagués realitzat vagues, manifestacions, i com altres casos ha passat fa anys enrere, aquesta indecisió polítics hagués pogut portar a un cop d'estat. Però estem sent pacients amb la situació en que ens trobem. 

Espero, que finalment amb aquestes últimes eleccions, es puguin tenir les idees més clares, i puguem tenir un govern estable i llest per a aixecar Espanya.

Fins aquí el meu blog d'història. La assignatura d'història le hagut de reprendre de nou aquest 2n de batxillerat, des de 4t d'ESO que no en feia. Realment, quan vaig tornar-hi pensava que la historia l'havia deixat enrere, però a mesura que vaig anar reprenent-la anava recordant coses que pensava que havien quedat en l'oblit. 

Vam tornar a parlar del procés d'industrialització, com estava la població d'Espanya i quines eren les condicions de vida i de treball. 

També vam treballar la Restauració en que es va produir una evolució política, social, econòmica i demogràfica. A més a més, vam passar per un procés del catalanisme amb la seva evolució.

Vam estudiar la Guerra Civil, que va ser un dels fets més rellevants de la història d'Espanya. I finalment hem arribat a estudiar el règim Franquista, la seva fi i el retorn a la democràcia. 

En aquest curs, com tots els anys, he aprés nous fets, o ens hi hem endinsat més. Però el que més m'ha aportat més coneixements ha sigut la visió contínua que hem treballat de la història d'Espanya. És a dir, hem anat estudiant la situació d'Espanya durant el pas dels anys fina a l'actualitat i aixó m'ha aportat una vista genèrica del nostre país. 

El que m'agradaria destacar seria aquesta nova tècnica d'utilitzar un blog per a realitzar les nostres activitats, però que tenia un clar objectiu des del principi, desenvolupar les nostres explicacions i saber explicar-nos de forma clara, ordenada i sobretot per a entendre el que estudiàvem. 

Doncs fins aquí aquest blog d'història, tot un record del recorregut d'aquesta assignatura durant 2n de batxillerat. Una memòria més per a donar-li un cop d'ull!!!

HISTORIADORS, NO ÉS UN FINS AVIAT, ÉS UN ADÉU !! 

QUI VA SER EL RESPONSABLE DIRECTE DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL?

Bones de nou, estem entrant en la nostra recta final del curs. Comença el compte enrere!!

Pel que fa al temari d'história, estem tractant el creixement econòmic i immobilisme polític en el règim franquista.

Entre el 1959 i el 1973 Espanya va tenir un període de desenvolupament econòmic intens en què la taxa de creixement va ser la segona més important. Aquest creixement de la seva economia va ser degut a la implantació de diferents reformes i renovacions que van manifestar en un gran creixement de la indústria, es van adoptar noves tecnologies i això va implicar l'augment de de la producció i la productivitat. A més a més, l'agricultura es va renovar i els serveis van créixer gràcies a l'increment del comerç exterior.

Ara bé, es planteja una qüestió envers aquest creixement econòmic: podem dir que el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol? 

Segons la meva opinió aquest creixement no es deu al règim franquista en especial, és a dir, qualsevol govern que hagués estat governant en Espanya en aquella època hagúes realitzat canvis o reformes per tal de arreglar la situació económica del país. Crec que una de les claus d'aquest desenvolupament va ser la vinculació de l'economia espanyola amb l'economia de l'Europa occidental. 

Si Europa no hagués permès l'exportació dels productes espanyols, el nostre país hagués quedat estampat. 

Així doncs, aquest miracle econòmic no és resultat directe de les directrius econòmiques franquistes , sinó com a conseqüència de la integració d'Espanya al mercat internacional, a més a més de l'aprofitament de la onada d'expansió que vivia l'Europa després de la guerra.

Fins aviat!!

El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco, "un militar prudente y profesional"

Bones a tots! Com portem aquestes vacances de Pasqua?
En aquesta nova entrada analitzaré diverses parts d'una noticia del "eldiario.es".
El Ministeri de Defensa ha acollit dimarts 3 març una conferència sobre el cop d'Estat del 18 de juliol que ha assenyalat a la II República com a culpable. Els temors de col·lectius com l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica s'han confirmat, i la xerrada de l'hispanista Stanley Payne ha tingut com a tesi central que van ser els representants del règim democràtic, i no els que es van alçar en armes, els responsables que esclatés la Guerra Civil a 1936.

D'aquest article, els fragments que més importància tenen i que són més rellevants que he volgut seleccionar són els següents:

"La culpa, de los partidos de izquierda"

Stanley Payne, en la seva opinió, el responsable que va conduir al cop militar del 18 de juliol i al consegüent esclat de la Guerra Civil, va ser el Govern d'esquerres de l'època per la seva "destrucció" de la democràcia. A més, ha assegurat que els colpistes van intentar dialogar amb l'executiu, en concret amb persones afins al president de la República, Manuel Azaña, sense èxit, perquè el Govern "desitjava" l'alçament militar.

"El hispanista norteamericano ha defendido en artículos y entrevistas, donde ha asegurado que el golpe fue más una respuesta a la "ausencia" de democracia"

Finalment, m'agradaria donar una certa importància a aquest comentari.
Payton ha elogiado la extraordinaria paciencia del Ejército y del propio Franco, un militar "muy prudente y professional" que rechazó el alzamiento militar y la intervención de las Fuerzas Armadas en la política hasta que entendió que se había producido un "colapso del Estado"

Segons aquests fragments, la meva opinió és:

-La culpa és dels partits d'esquerres? En aquesta opinió no hi estic totalment d'acord. Segons la meva opinió la inestabilitat política, malgrat el torn pacífic de partits, va conduir a España a una etapa de inestabilitat política i social. Així que una de les causes que va empènyer al cop d'Estat va ser aquesta inconsistència política des de els dos bàndols, tan d'esquerres com de dretes.

Segons el comentari de l'ausencia de lideratge polític, és el que deia abans, la societat es va veure frustrada per la situació política. També parla del frau polític, i exposant el que penso, no hi dono la raó que el frau polític fos utilitzat només per les esquerres, sinó que qualsevol força política per a tenir el poder, hagués utilitzat aquest mètode.

Envers Franco, malgrat la meva opinió contraria al cop d'Estat, estic d'acord en això. Franco va saber actuar de manera prudent i professional, ja que fins que no va veure que tenia possibilitats de guanyar la guerra, no es va posar al davant d'aquest alçament.

Així doncs, per resumir, Stanley Payne es troba en una posició en que elogia el franquisme i acusa a l'esquerra de ser la responsable del cop d'Estat del 18 de juliol i de la Guerra Civil.


Fins a la próxima!!!

ESTUDIEM LA GUERRA CIVIL

Bones a tots! En aquest nou tema d'història tractarem la Guerra Cicil (1936-1939), que fou un dels fets més rellevants i tràgics de la història d'Espanya i de Catalunya al segle XX.
Fins ara, hem treballat el començament d'aquesta guerra, com es va produir i la seva repercussió.

En aquest apartat del blog analitzaré una frase que fa referència a l'esclat d'aquesta guerra i la meva opinió al respecte.
"La guerra civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol del 1936"

Aquest pronunciament es refereix al que va ser imaginat pel general Mola, però que va fracassar. Aquest va fracassar per diverses raons:

• Una part de l'exèrcit i de les forces de seguretat es va mantenir fidels al govern, amb la qual cosa van poder sufocar el cop militar a diversos llocs d'Espanya.
• Malgrat que la insurrecció va triomfar a quasi tota Espanya interior, com ara Galícia o Sevilla, va fracassar allà on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència.´

Així doncs, el país va quedar dividit en dos bàndols que s'enfrontarien en la guerra civil.
Segons la meva opinió, probablement aquest fracàs hagués portat a la guerra civil, però el clima de confrontació social i política també provoquen aquest desembocament a la guerra, ja que de temps enrere el país es trobava en una situació immanejable tant social com política.

Així que, a part del fracàs d'aquest cop militar, la situació en que es trobava Espanya des de fa temps, van ajudar l'arribada de la Guerra Civil.

Encara ens queda per parlar d'aquest fet, fins aviat historiadors!!!

SÓN RECENTS ELS MOVIMENTS ANTICATALANISTES?

Des de l'època de la Segona República Espanyola, l'any 1932, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els moviments en contra del catalanisme ja vam començar a sortir a la llum.
Els polítics de dretes, que eren partidaris d'una Espanya unida i centralitzada, no estaven a favor de la llibertat catalana, suposaven aquest manifest com un privilegia als catalans, i un desavantatge al poble espanyol.
Doncs aquesta situació és exactament la mateixa en els nostres dies. Els moviments anticatalanistes no neixen en la nostra època, sinó que provenen d'un llarg temps enrere, i veiem que aquesta situació es torna a repetir.

Boicot anticatalanista

Com podem observar en aquesta imatge, ens produïen boicots als productes catalans, es feien concentracions en contra del catalanisme i mítings en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En la nostra societat, també hi ha cabuda a les opinions anticatalanistes, però aquestes no es manifesten tan agressivament. Els diferents partits polítics en desacord donen la seva opinió, també podem trobar manifestacions ens contra de la independència de Catalunya.
I aquí segueixen els catalans en lluita per la independència.

Fins aviat!! :)

TORNEM ENRERE?

Bones a tots! Avui faré la primera activitat d'aquest blog d'històra. 
Aquest primera activitat tracta d'analitzar una frase dita per un locutor de radio i que diu el següent: 

"Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels 2 principals partits. El rei sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició"

Aquest comentari a que fa referència sobre el que estem estudiant? Que no vol fer l'actual rei que Alfons XIII va fer?

La forta inestabilitat política, després de imposar el torn de partits, la forta repercussió social i el fort moviment obrer i sindicalista, van ser algunes de les causes que van portar a Espanya a una dictadura,en la que Alfons XIII hi va donar suport.

A principis de l'any 1930, l'oposició contra la dictadura va crèixer, aixó va provocar que Alfons XIII fes un pas enrere, i va retirar el seu recolzamnet a la dictadura. Finalment Primo de Rivera va dimitir.

El 12 d'abril del 1931 es van celebrar eleccions municipals, a favor o en contra de la monarquia, en que finalment una gran majoria de la pobalció optava per un canvi de règim.

Com a conseqüència de la proclamació de la Segona República el 14 d'abril, Alfons XIII va renunciar a la seva posició reial i va abandonar el país cap a l'exili.

ALFONS XIII

La situació actual a Espanya ens recorda a la situació política en plena Restauració. 

Un mes aproximadament després de les eleccions d'Espanya els dos partits, que feia uns anys eren els líders, PP i PSOE, s'han vist immobilitzats per les noves forces polítiques, com Podemos o Ciutadans, que han obtingut un fort recolzament social. Aquesta dies són plens de acords i refutacions per tal de millorar la política espanyola.

Així doncs, fent referència a la frase del locutor, el rei actual, Felip VI, intenta mantenir-se plenament al marge, per tal de no afectar perjudicialment en aquesta inestabilitat. 

De manera que Felip VI no vol precipitar-se ni donar a entendre la seva posició per tal de no perjudicar-ho com Alfons XIII.

FELIP VI

Fins aviat historiadors!

 

QUÈ HI FAIG AQUI?

Em presento, em dic Chaimaa Talbi i sóc alumna de 2n de Batxillerat! Sí, de segon batchillerat, aquell curs en que els mesos pasen volant, i que no saps si estem al gener o al juny, de tantes vegades que sents dir "SELECTIVITAT".
Aquest és i serà el meu blog de història durant aquest curs, anirè escribint sobre el que anem fent a les clases, quina matèria toquem i les activitats que fem. Escriurè aviat.

Fins aviat historiadors!!